Migramos a Sant Vicenç dels Horts

Volvemos en Septiembre con más actividades ambientales.

Hazte Voluntario Ambiental de Terra i Sal

Ayúdanos a limpiar el patrimonio natural de Viladecans

Punts Verds a Sant Vicenç Dels Horts

Saps on estan els punts verds a Sant Vicenç Dels Horts?

Punts Verds a Viladecans

Saps on estan els punts verds a Viladecans?

La Qualitat de l'aire a Sant Vicenç dels Horts

Nivell dels contaminants atmosfèrics del últim mes

Fotodenuncia Ambiental

Ayúdanos a conservar los espacios naturales de Viladecans. Tú decides!!

domingo, 31 de mayo de 2015

Política de cookies

Una cookie es un pequeño fichero de texto que se almacena en su navegador cuando visita casi cualquier página web. Su utilidad es que la web sea capaz de recordar su visita cuando vuelva a navegar por esa página. Las cookies suelen almacenar información de carácter técnico, preferencias personales, personalización de contenidos, estadísticas de uso, enlaces a redes sociales, acceso a cuentas de usuario, etc. El objetivo de la cookie es adaptar el contenido de la web a su perfil y necesidades, sin cookies los servicios ofrecidos por cualquier página se verían mermados notablemente. Si desea consultar más información sobre qué son las cookies, qué almacenan, cómo eliminarlas, desactivarlas, etc., le rogamos se dirija a este enlace.

Cookies utilizadas en este sitio web

Siguiendo las directrices de la Agencia Española de Protección de Datos procedemos a detallar el uso de cookies que hace esta web con el fin de informarle con la máxima exactitud posible.
Este sitio web utiliza las siguientes cookies propias:
  • Cookies de sesión, para garantizar que los usuarios que escriban comentarios en el blog sean humanos y no aplicaciones automatizadas. De esta forma se combate el spam.
Este sitio web utiliza las siguientes cookies de terceros:
  • Google Analytics: Almacena cookies para poder elaborar estadísticas sobre el tráfico y volumen de visitas de esta web. Al utilizar este sitio web está consintiendo el tratamiento de información acerca de usted por Google. Por tanto, el ejercicio de cualquier derecho en este sentido deberá hacerlo comunicando directamente con Google.
  • Redes sociales: Cada red social utiliza sus propias cookies para que usted pueda pinchar en botones del tipo Me gusta o Compartir.

Desactivación o eliminación de cookies

En cualquier momento podrá ejercer su derecho de desactivación o eliminación de cookies de este sitio web. Estas acciones se realizan de forma diferente en función del navegador que esté usando. Aquí le dejamos una guía rápida para los navegadores más populares.

Notas adicionales

  • Ni esta web ni sus representantes legales se hacen responsables ni del contenido ni de la veracidad de las políticas de privacidad que puedan tener los terceros mencionados en esta política de cookies.
  • Los navegadores web son las herramientas encargadas de almacenar las cookies y desde este lugar debe efectuar su derecho a eliminación o desactivación de las mismas. Ni esta web ni sus representantes legales pueden garantizar la correcta o incorrecta manipulación de las cookies por parte de los mencionados navegadores.
  • En algunos casos es necesario instalar cookies para que el navegador no olvide su decisión de no aceptación de las mismas.
  • En el caso de las cookies de Google Analytics, esta empresa almacena las cookies en servidores ubicados en Estados Unidos y se compromete a no compartirla con terceros, excepto en los casos en los que sea necesario para el funcionamiento del sistema o cuando la ley obligue a tal efecto. Según Google no guarda su dirección IP. Google Inc. es una compañía adherida al Acuerdo de Puerto Seguro que garantiza que todos los datos transferidos serán tratados con un nivel de protección acorde a la normativa europea. Puede consultar información detallada a este respecto en este enlace. Si desea información sobre el uso que Google da a las cookies le adjuntamos este otro enlace.
  • Para cualquier duda o consulta acerca de esta política de cookies no dude en comunicarse con nosotros a través de la sección de contacto.

¿Qué es una cookie?

Una cookie es un fichero de texto inofensivo que se almacena en su navegador cuando visita casi cualquier página web. La utilidad de lacookie es que la web sea capaz de recordar su visita cuando vuelva a navegar por esa página. Aunque mucha gente no lo sabe las cookiesse llevan utilizando desde hace 20 años, cuando aparecieron los primeros navegadores para la World Wide Web.

¿Qué NO ES una cookie?

No es un virus, ni un troyano, ni un gusano, ni spam, ni spyware, ni abre ventanas pop-up.

¿Qué información almacena una cookie?

Las cookies no suelen almacenar información sensible sobre usted, como tarjetas de crédito o datos bancarios, fotografías, su DNI o información personal, etc. Los datos que guardan son de carácter técnico, preferencias personales, personalización de contenidos, etc.
El servidor web no le asocia a usted como persona si no a su navegador web. De hecho, si usted navega habitualmente con Internet Explorer y prueba a navegar por la misma web con Firefox o Chrome verá que la web no se da cuenta que es usted la misma persona porque en realidad está asociando al navegador, no a la persona.

¿Qué tipo de cookies existen?

  • Cookies técnicas: Son las más elementales y permiten, entre otras cosas, saber cuándo está navegando un humano o una aplicación automatizada, cuándo navega un usuario anónimo y uno registrado, tareas básicas para el funcionamiento de cualquier web dinámica.
  • Cookies de análisis: Recogen información sobre el tipo de navegación que está realizando, las secciones que más utiliza, productos consultados, franja horaria de uso, idioma, etc.
  • Cookies publicitarias: Muestran publicidad en función de su navegación, su país de procedencia, idioma, etc.

¿Qué son las cookies propias y las de terceros?

Las cookies propias son las generadas por la página que está visitando y las de terceros son las generadas por servicios o proveedores externos como Facebook, Twitter, Google, etc.

¿Qué ocurre si desactivo las cookies?

Para que entienda el alcance que puede tener desactivar las cookies le mostramos unos ejemplos:
  • No podrá compartir contenidos de esa web en Facebook, Twitter o cualquier otra red social.
  • El sitio web no podrá adaptar los contenidos a sus preferencias personales, como suele ocurrir en las tiendas online.
  • No podrá acceder al área personal de esa web, como por ejemplo Mi cuenta, o Mi perfil o Mis pedidos.
  • Tiendas online: Le será imposible realizar compras online, tendrán que ser telefónicas o visitando la tienda física si es que dispone de ella.
  • No será posible personalizar sus preferencias geográficas como franja horaria, divisa o idioma.
  • El sitio web no podrá realizar analíticas web sobre visitantes y tráfico en la web, lo que dificultará que la web sea competitiva.
  • No podrá escribir en el blog, no podrá subir fotos, publicar comentarios, valorar o puntuar contenidos. La web tampoco podrá saber si usted es un humano o una aplicación automatizada que publica spam.
  • No se podrá mostrar publicidad sectorizada, lo que reducirá los ingresos publicitarios de la web.
  • Todas las redes sociales usan cookies, si las desactiva no podrá utilizar ninguna red social.

¿Se pueden eliminar las cookies?

Sí. No sólo eliminar, también bloquear, de forma general o particular para un dominio específico.
Para eliminar las cookies de un sitio web debe ir a la configuración de su navegador y allí podrá buscar las asociadas al dominio en cuestión y proceder a su eliminación.
A continuación le indicamos cómo acceder a una cookie determinada del navegador Chrome. Nota: estos pasos pueden variar en función de la versión del navegador:
  1. Vaya a Configuración o Preferencias mediante el menú Archivo o bien pinchando el icono de personalización que aparece arriba a la derecha.
  2. Verá diferentes secciones, pinche la opción Mostrar opciones avanzadas.
  3. Vaya a PrivacidadConfiguración de contenido.
  4. Seleccione Todas las cookies y los datos de sitios.
  5. Aparecerá un listado con todas las cookies ordenadas por dominio. Para que le sea más fácil encontrar las cookies de un determinado dominio introduzca parcial o totalmente la dirección en el campo Buscar cookies.
  6. Tras realizar este filtro aparecerán en pantalla una o varias líneas con las cookies de la web solicitada. Ahora sólo tiene que seleccionarla y pulsar la X para proceder a su eliminación.
Para acceder a la configuración de cookies del navegador Internet Explorer siga estos pasos (pueden variar en función de la versión del navegador):
  1. Vaya a HerramientasOpciones de Internet
  2. Haga click en Privacidad.
  3. Mueva el deslizador hasta ajustar el nivel de privacidad que desee.
Para acceder a la configuración de cookies del navegador Firefox siga estos pasos (pueden variar en función de la versión del navegador):
  1. Vaya a Opciones o Preferencias según su sistema operativo.
  2. Haga click en Privacidad.
  3. En Historial elija Usar una configuración personalizada para el historial.
  4. Ahora verá la opción Aceptar cookies, puede activarla o desactivarla según sus preferencias.
Para acceder a la configuración de cookies del navegador Safari para OSX siga estos pasos (pueden variar en función de la versión del navegador):
  1. Vaya a Preferencias, luego Privacidad.
  2. En este lugar verá la opción Bloquear cookies para que ajuste el tipo de bloqueo que desea realizar.
Para acceder a la configuración de cookies del navegador Safari para iOS siga estos pasos (pueden variar en función de la versión del navegador):
  1. Vaya a Ajustes, luego Safari.
  2. Vaya a Privacidad y Seguridad, verá la opción Bloquear cookies para que ajuste el tipo de bloqueo que desea realizar.
Para acceder a la configuración de cookies del navegador para dispositivos Android siga estos pasos (pueden variar en función de la versión del navegador):
  1. Ejecute el navegador y pulse la tecla Menú, luego Ajustes.
  2. Vaya a Seguridad y Privacidad, verá la opción Aceptar cookies para que active o desactive la casilla.
Para acceder a la configuración de cookies del navegador para dispositivos Windows Phone siga estos pasos (pueden variar en función de la versión del navegador):
  1. Abra Internet Explorer, luego Más, luego Configuración
  2. Ahora puede activar o desactivar la casilla Permitir cookies.

jueves, 28 de mayo de 2015

Consejos Preventivos Urbanos

  • No tire colillas encendidas ni cerillas, ni caminando, ni por la ventana del coche.
  • No encienda fuegos artificiales ni tire cohetes en zonas de peligro, aunque sea en zona rasa, ni en terrenos agrícolas ni, sobre todo, en urbanizaciones rodeadas de bosque.
  • No deje nunca basura ni desperdicios en el bosque.
  • Utilice los servicios de recogida y los contenedores adecuados.

Consejos de autoprotección

En verano, la sequía eleva frecuentemente el riesgo de incendio forestal, pero hay que tener en cuenta que este riesgo también se puede producir en períodos de sequía durante el invierno. Por eso, hay que tener algunas precauciones.

En casa o en el jardín


  • Mantenga una franja libre de vegetación y de residuos del bosque de al menos 2 metros alrededor de la fachada.
  • En el jardín, se necesita una distancia mínima de 6 metros entre los árboles. Sobre todo, que las copas de los árboles no se toquen.
  • Limpie el tejado de hojas secas, ramas y otra materia orgánica.
  • Aleje de la casa las reservas de leña.
  • ¡Cuidado con la chimenea! Hay que protegerla para evitar que entren en la casa chispas o brasas.
  • Tenga una manguera de riego flexible y suficientemente larga para rodear la casa.
  • Almacene los combustibles (bombonas de butano, contenedores de gasoil, etc.) en recintos ventilados y protegidos.
  • Disponga de extintores polivalentes abc para diferentes clases de fuego, sobre todo en la cocina, desván y garaje.
  • Evite las vallas de brezo seco: son muy inflamables.
  • Priorizar la vegetación que se mantiene verde y los árboles con madera de alta densidad (boj, hiedra, encina, roble, olivo).
  • Evite utilizar materiales sintéticos para construir los cerramientos exteriores (policarbonatos, metacrilatos, PVC, etc.).
  • Puede utilizar barbacoas, pero sólo si son de obra, con matachispas, cierre a tres paredes y rodeadas por una franja de terreno sin vegetación.

En las calles de la urbanización y las casas aisladas


  • Las calles deben estar señalizadas en cada cruce. También deben estar bien marcadas las calles sin salida.
  • Las casas deben estar numeradas de forma correcta y visible.
  • La urbanización debe estar equipada con una red de hidrantes apta para la extinción de incendios.
  • Evite aparcar en las calles estrechas, esquinas y rotondas para que puedan circular los vehículos de socorro.
  • Los árboles de la calle no deben invadir las parcelas y deben estar podados hasta los 3,5 metros de altura para que puedan pasar los vehículos de bomberos.

Las urbanizaciones, las casas aisladas y los alrededores


  • Las franjas de protección perimetral son unas franjas obligatorias legalmente que deben rodear las urbanizaciones, los edificios aislados y las instalaciones en contacto con el bosque.
  • En estas franjas se debe eliminar casi todo el matorral y cortar parte de los árboles para reducir la fuerza de los incendios y dificultar que lleguen a las viviendas.
  • Deben medir al menos 25 metros de ancho y deben estar libres de vegetación seca y con los árboles podados y aclarados.
  • Las parcelas no edificadas deben cumplir las mismas condiciones que las franjas de protección perimetral.
  • Los viales de acceso deben facilitar el paso de los bomberos y la evacuación de las personas.
  • Siempre que fuera posible, debería haber dos vías públicas diferentes, una de acceso y otra de salida, cada una con un mínimo de 3 metros de ancho útil. Si sólo hay un único vial de acceso, debería tener una anchura mínima de 5 metros más los arcenes.
  • Los viales de acceso y las cunetas deberán mantener limpios de vegetación seca.
  • Es obligatorio elaborar un plan de autoprotección para las urbanizaciones y los núcleos aislados situados en terrenos forestales. Esta planificación puede estar incluida en un plan de protección civil municipal.
  • Este plan recoge todos los riesgos que afectan a la urbanización y todas las medidas para prevenir, detectar y actuar en caso de incendio forestal. Contiene la estratègia más adecuada para su urbanización: confinamiento, evacuación, puntos de reunión, etc.


Información Gencat

Períodos de Regulación del Fuego


Período 16 de Octubre al 14 de Marzo
  • Está prohibido hacer fuego en terreno forestal y en la franja de los 500 metros que lo rodean.
  • Sin embargo, pueden conceder autorizaciones para realizar quemas los jefes comarcales del Cuerpo de Agentes Rurales en las oficinas comarcales o tramitarlas mediante los ayuntamientos correspondientes.


Período 15 de Marzo al 15 de Octubre

Queda totalmente prohibido en los terrenos forestales (poblados o no por especies arbóreas) y en la franja de 500 metros que los rodea:
  • Encender fuego para cualquier tipo de actividad, sea cual sea su finalidad. Especialmente no se pueden quemar rastrojos, márgenes y restos de aprovechamientos forestales, agrícolas o de jardinería ni hacer fuegos de recreo. Queda excluida de la prohibición, dentro de las áreas recreativas y de acampada y en parcelas de las urbanizaciones, la utilización de los fogones de gas y de barbacoas de obra con matachispas. Tampoco se puede hacer fuego para actividades relacionadas con la apicultura.
  • Lanzar objetos encendidos.
  • Verter basuras y restos vegetales e industriales de cualquier tipo que puedan ser causa del inicio de un fuego.
  • Lanzar cohetes, globos, fuegos artificiales u otros artefactos que contengan fuego.
  • La utilización de sopletes o similares en obras realizadas en vías de comunicación que atraviesen terrenos forestales.
Con todo, el Departamento de Agricultura, Ganadería, Pesca, Alimentación y Medio Natural podrá autorizar, de manera extraordinaria, realizar determinados trabajos y actividades que suponen un riesgo de incendio forestal.

  • Autorizaciones excepcionales:
    • No obstante esta prohibición, se pueden solicitar unas autorizaciones excepcionales por la realización de diferentes tipos de actividades relacionadas con el fuego: Para la crema de restos agrícolas y/o forestales y para fuegos recreativos y fiestas tradicionales.
  • Solicitudes individuales:
    • Las personas que tengan que hacer fuego presentarán su solicitud con indicación del motivo y del lugar donde se tiene que hacer al ayuntamiento del término municipal en el cual afecte, para que éste dé su visto bueno y las traslade al Departamento.
  • Solicitudes cremas colectivas:
    • Los municipios que se hayan acogido la modalidad de cremas colectivas de ramaje y restos vegetales procedentes de trabajos agrícolas podrán entregar las autorizaciones del Departamento directamente a través de la plataforma EACAT. Consultad disponibilidad de este servicio en vuestro ayuntamiento.

Información Gencat

Tipologia de Quemas

Agrícolas

  1. Colectivas
  2. Sólo son las que su material vegetal para quemar procede de trabajos agrícolas de poda, Autorizadas desde el Ayuntamiento con una autorización expresa de Agente Rurales
  3. Individuales
  4. Para el resto de quemas agrícolas:
    • Grandes pilas de combustible originadas por transformaciones agrícolas.
    • Quema de márgenes agrícolas (ribazos).
    • Restos de jardinería (en pequeñas cantidades).
    • Cualquier otra actividades de ocio.

Forestales

Sólo las pueden realizar los grupos o equipos especializados de la Administración (bomberos y Agentes Rurales) o equipos con permisos especiales.

De Esparcimiento

Los fogones de gas y las barbacoas de obra con matachispas sólo se pueden utilizar dentro de las áreas recreativas y de acampada y en parcelas de las urbanizaciones todo el año si no se declaran medidas extraordinarias

Residuos

En virtud de la normativas vigente, cualquier tipo de residuo (doméstico, industrial, de jardinería en grandes cantidades) no puede ser incinerado.

Medidas Extraordinarias

Las autorizaciones que se puedan otorgar podrán quedar temporalmente anuladas si entran en vigor medidas extraordinarias en función del riesgo de incendio forestal, tal como establece la normativa vigente.

Terrenos Forestales

En virtud del art. 2 de la Ley 6/1988. de 30 de marzo, forestal de Cataluña, tienen la consideración de terrenos forestales los suelos rústicos poblados de árboles, arbustos, matorrales y hierbas crecidos de forma natural, y también las pistas y los caminos forestales.




Información Gencat

Condiciones Obligatorias Para Poder Quemar


  1. NO hacer la quema al lado de la vegetación forestal: 25 m de distancía mínima.
  2. Limpiar de 3,5 m a 10 m en torno de la hoguera hasta descubrir el suelo.
  3. NO quemar grandes montones.
  4. NO encender varios montones simultáneamente.
  5. NO encender el fuego si hace viento. Hay que apagarlo si empieza a soplar.
  6. NO dejar de vigilar eficientemente el fuego.
  7. NO abandonar los restos sin haberlos apagado. No enterrar los restos.
  8. Asegurarse de que las brasas queden apagadas.
  9. Tener herramientas de prevención (azada, hacha, mochila de agua..) y teléfono para alertar si es preciso
Los agentes rurales podrán detener cualquier quema autorizada en condiciones de riesgo.






Información Gencat

Medidas de Prevención de Incendios Forestales

En Cataluña, los bosques y los terrenos forestas cubren más de la mitad de la superficie, constituyen una riqueza con una importancia extraordinaria con respecto a la flora, la fauna y la producción de materias primas, y contribuyen de materias al establecimiento de los diferentes ecosistemas, que son característicos, y al ocio.




Información Gencat

martes, 19 de mayo de 2015

Disseny i implantació d’elements de senyalització al riu Llobregat

Recuperació social i ambiental de l'espai fluvial del Llobregat. Tram2

Com ja s’ha esmentat en el tram primer, la intervenció en aquest espai parteix del respecte i l’admiració per l’antiquíssima història del riu Llobregat com a itinerari dins del paisatge, i es concreta en dos objectius. Un és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu, i l’altre la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la connectivitat al llarg de la llera i l’accessibilitat des dels diferents municipis que l’envolten.

La proposta contempla doncs dos punts de vista complementaris: el riu com a ens viu i canviant, ple de vida pel fet de ser un espai natural, amb la seva pròpia dinàmica, i el riu com a espai verd i d'oci periurbà per als ciutadans. Respectant al màxim el medi natural, la proposta paisatgística té en compte el riu des de la seva visió com a espai verd connectat a la ciutat i al seu entorn. La realització del projecte transforma el que era un límit en un accés de certa urbanitat: es connecten els dos marges del riu i es cusen les xarxes de camins preexistents, al mateix temps que s’implanta un tipus de vegetació coherent amb els recursos hídrics disponibles. Lluny de realitzar intervencions extensives, es tracta d'operacions concentrades i puntuals que generin grans canvis en l'accessibilitat i el recorregut al llarg del riu.

Entre les actuacions concretes realitzades en aquest tram destaca el Parc Fluvial de Sant Boi recupera per a la ciutadania una gran espai anteriorment ocupat per horts il·legals, i situat molt a prop del centre d’una ciutat que, tot i aquesta proximitat, vivia d’esquena al riu ja que accedir-hi resultava pràcticament impossible per als vianants. La nova passera sobre les vies del tren i la carretera de Sant Vicenç genera un còmode recorregut fins a l’espai fluvial, d’unes tres hectàrees, on s'han realitzat plantacions de diferents espècies de vegetació de ribera: arbres com ara salzes, pollancres, freixes, àlbers i figueres així com plantes aquàtiques, arbustives com la ginesta i enfiladisses com les heures.

Poc més avall, una nova passarel·la permet la connexió de la ciutat de Cornellà amb l’espai fluvial sobrepassant l’autopista, l’autovia i les vies del tren de gran velocitat. És una estructura vital per a l’articulació d’itineraris al llarg dels dos marges del riu. La part central és un mirador excepcional que proporciona una singular visió del riu: es pot apreciar la gran riquesa natural i paisatgística de l’entorn fluvial i alhora la complexitat i organització de les infraestructures metropolitanes.

Una actuació interessant és la implantació de deflectors: es tracta d’uns elements construïts, en forma de triangle, i que projectats amb els pertinents càlculs hidràulics serveixen per estimular la tendència del riu a generar meandres i així diversificar els hàbitats ecològics fluvials tan aquàtics com terrestres i augmentar la infiltració d’aigua. Aquesta i altres actuacions fetes a la llera pretenen engegar un procés de naturalització de l'espai fluvial a mig i llarg termini per tal de que aquest, amb el pas del temps, vagi establint per ell mateix unes condicions que li permetin millorar sense que sigui tan necessària la intervenció humana.


Recuperació social i ambiental de l'espai fluvial del Llobregat. Tram1

El riu Llobregat, el vell Rubricatus, és un camí d’aigua des de l’antiguitat, com ens en dóna testimoni la via Hercúlia o Augusta de la Barcino romana, un itinerari històric dins del paisatge metropolità. La recuperació dels camins de ribera com a elements de suport del conjunt de la intervenció mediambiental i paisatgística ha permès estructurar-ne el recorregut amb els accessos a les poblacions veïnes.

El pont del Diable torna a portar-nos al riu. En la seva funció de retrobar la ribera, el camí del Diable simbolitza el retorn de l’home a la natura. La nova rampa d’accés des del marge esquerre representa un homenatge a la cultura de la romanització i a l’espai obert i lliure. El paviment de la rampa és ceràmic, construït amb peces en forma d’espiga d’argila vermella al·ludint al nom del riu (rubricatus = rogenc). En el traçat, metàfores i mitologies de la tradició mediterrània il·lustren sobre la vegetació de l’entorn i el seu significat mític; grafiat al paviment, hi ha l’himne del virolai, en un lloc on s’albira la muntanya sagrada de Montserrat emmarcada per l’ull de l’arc monumental.

La difícil recuperació d’un paisatge riberenc dins d’un àmbit saturat d’infraestructures, indústries i tot tipus de serveis s’ha plantejat mitjançant una gran plantació arbòria. Les masses d’arbres interioritzen un ambient i emmascaren l’entorn exterior al llarg dels camins que, cobrint la traça d’alguna gran canalització, solquen les plataformes fluvials. Al projecte no s’ha pretès simular un escenari vegetal pintoresc, s’ha actuat amb la lògica de la geometria de la malla de plantació, adaptada a la forma de les terrasses. En determinades ocasions i per donar una certa lectura del territori, s’han combinat les espècies arbòries, fonamentalment quan fan el paper de pantalles visuals i acústiques sobre infraestructures i polígons, o quan són per senyalitzar vies d’accés de vianants. La restauració de talussos artificials, la manipulació de petites elevacions per absorbir les descompensacions de traçats industrials, la formació de basses i motes per retenir o conduir les aigües, han configurat el nou relleu de la plataforma alta de la llera.

Una de les actuacions més destacades en el tram metropolità del riu ha estat la recuperació de les basses de recàrrega de l'aqüífer de Sant Andreu de la Barca a la zona del meandre de Ca N’Albareda, que l’ha convertit en un espai amb identitat pròpia que contribuirà en gran mesura a la recuperació ambiental i paisatgística d'un punt amb un gran potencial. Són dues basses amb funcions diferenciades: la primera rep l'aigua captada del riu i recrea una zona natural d'aiguamoll, amb talussos i amb illes artificials aptes per al desenvolupament de la flora i la fauna; serveix alhora per decantar la matèria en suspensió de l'aigua del riu abans que passi a la segona bassa, on es produeix la infiltració de l'aigua a l'aqüífer.

Aigües avall, dues passarel·les per a vianants i ciclistes permeten creuar el riu i enllaçar itineraris. La passarel·la blava és al terme de Castellbisbal al punt on hi ha una àrea d’estada, mentre que l’altra, la groga, connecta el parc de la Solana de Sant Andreu amb el camí principal del marge esquerre des d’on, entre els salzes, es fa evident el riu.



Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

1 - Pont del Diable

El Pont del Diable està situat entre Martorell i Castellbisbal sobre el riu Llobregat, unint dues comarques, la del Vallès Occidental i la del Baix Llobregat. El pont és d'origen romà, del segle I aC, i formava part de l'antiga Via Augusta. Fins el segle XIV va ser l'únic pont de la Vall Baixa del Llobregat, i per ell van passar des d'Al-Mansur fins Napoleó.



 El pont va ser destruït pel riu, que es va endur la pilona central, i està documentada una reconstrucció de l'època romànica l'any 1143. Posteriorment es va reconstruir com a pont gòtic amb un sol arc, obra iniciada el 1283 i acabada als voltants de 1295, sota la direcció de Bernat Sellés. El nou disseny comptava amb dos arcs ogivals, el major de 21 metres d'alçada i 43 d'amplada, per evitar l'efecte de les riuades. El nou perfil i la menor amplada ja no eren adients per a la circulació rodada, però sí per al transport amb bèsties de càrrega, molt més emprat a l'edat mitjana.

 El gener de 1939, durant la Guerra Civil española, l'arc central va ser destruït per l'exèrcit republicà en retirada, i va ser reconstruït l'any 1963 mantenint fidelment l'estructura de la reforma gòtica de 1283



Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat


7 - Torre mirador del Papiol

L’any 2007, la insuficiència de pluges i la disminució de les reserves regulades d’aigua van obligar el Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar el Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb l’ús dels recursos hídricsestablint les mesures a adoptar per tal de garantir la no interrupció del subministre d’aigua per a la població.



El desdoblament del tub de Salmorres (tram Abrera - Prat) va ser una d’aquestes actuacions adoptades com a mesura excepcional i d’urgència al Baix Llobregat. Aquest col·lector, que discorre paral·lel al riu Llobregat i porta aigua amb una elevada concentració de sals, necessitava de tres torres de descàrrega dins l’àrea metropolitana de Barcelona pel seu correcte funcionament. La MMAMB va projectar i gestionar una actuació paisatgística complementària i coherent a les actuacions de recuperació de l’espai fluvial del Llobregat. 



Així, la MMAMB, conjuntament amb l’ACA, va realitzar dos miradors, un al Papiol i l’altre a Sant Joan Despí, sobre aquestes torres de descàrrega. Aquests miradors no estan oberts al públic i es poden utilitzar amb finalitats ambientals i educacionals sol·licitant una visita concertada. Hi ha un tercer mirador, situat al Prat de Llobregat i dissenyat pels serveis tècnics de l’ajuntament, que si que està obert al públic general oferint vistes panoràmiques sobre el riu i el municipi.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

20 - Sistema de platges metropolitanes

El Llobregat desemboca a la mar mediterrània formant un Delta d’uns 100 Km2 on hi trobem una gran varietat d’espais naturals. Des d’aquí també accedim a part del sistema de platges del de l’àrea metropolitana de Barcelona corresponents als municipis de El Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Es tracta de més de 14 Km de platges que formen una superfície de més d’un milió i mig de m2 de sorra.


Les platges de El Prat de Llobregat i Viladecans són les que conserven uns valors naturals més importants on hi són presents les comunitats animals i vegetals pròpies dels sorrals costaners. A Gavà i Castelldefels la platja presenta un major grau d’equipament i es troben entre les més freqüentades de la regió metropolitana de Barcelona.


La platja de El Prat, separada de l’aeroport pel parc del Litoral es va recuperar per l’ús públic gràcies a la posada en funcionament de la depuradora de la desembocadura del riu, que ha eliminat les aportacions contaminants del riu. Ara disposa de tots els serveis bàsics per al seu ús. Les platges de Viladecans i Gavà estan limitades per una extensa pineda litoral i conserven encara un sistema dunar molt poc alterat a Viladecans i que, a Gavà, s’ha respectat i integrat en el disseny del passeig litoral.

La platja de Castelldefels, de prop de cinc quilòmetres de llargada i sorra fina esta situada al costat del massís del Garraf, aquest massís i la seva platja gaudeixen d’una llarga tradició turística com a destí de bany i vacances. El Club Nàutic, el Club Marítim i les diferents escoles de vela són una mostra de la vitalitat de les diferents activitats aquàtiques i nàutiques que s’hi desenvolupen.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

19 - Mirador i desembocadura del riu Llobregat.

La desemboca del riu Llobregat forma un gran i important delta de 100 km² on es troben les instal·lacions portuàries i aeroportuàries de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana, així com diverses reserves naturals d'importància a nivell europeu.


El la part final del riu es va modificar totalment l’any 2008, es va desviar i canalitzar el riu per incrementar la seva llera en aquest tram i augmentar així seva capacitat hidràulica per poder minimizar el risc d’inundació del Prat i permetre l’ampliació del Port de Barcelona i el desenvolupament de les activitats industrials i logístiques a Zona Franca.


A prop de la nova desembocadura, tot passat l’estany de Ca l’Arana, hi trobem un mirador d’accés públic on es pot contemplar l’entrega de les aigües del riu al mar mediterrani així una vista panoràmica dels diferents sistemes de vegetació costaners que poc a poc es van recuperant.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

18 - Estanys de Cal Tet i Ca l’Arana

Cal Tet i Ca n’Arana formen part dels espais protegits del delta del Llobregat des de l’any 1987, quan es van declarar les Reserves Naturals Parcials de la Ricarda-Ca l'Arana i el Remolar–Filipines.


És un sistema d’aiguamolls que rep part de les aigües de la depuradora i millora la seva qualitat gràcies a filtres verds de vegetació autòctona del delta. També disposa de punts d’observació de l’avifauna i recorreguts de gran interès ambiental.

Al costat de la nova llera s'han construït diverses basses rectangulars d'aigua plantades amb canyissos i que ocupen 17 hectàrees. A aquestes basses hi arriba, a través d'un sifó, aigua tractada procedent de la depuradora del Baix Llobregat. Els canyissos, mitjançant un procés natural, n'eliminen les darreres restes de contaminació, bàsicament nitrats i altres elements químics. I després, per gravetat, l'aigua va a parar a l'estany de cal Tet.


Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

17 - Espais naturals del Delta del Llobregat

El delta del Llobregat està format per una extensa plana que ocupa 98 km2 entre el massís del Garraf i Montjuïc, i el congost de Sant Andreu de la Barca al nord. Es forma en una època recent: apareix en èpoques romanes i va creixent fins al segle XIX. Ha tingut diferents boques de riu que amb el temps han anat creant les llacunes litorals.



Per la naturalesa dels materials que el formen, té una capa d’aigües subterrànies, l’aqüífer, que ha possibilitat la transformació de l’agricultura i ha facilitat que se'n fes un ús humà intensiu; de fet, és una de les zones agrícoles més riques de la Mediterrània. Els aiguamolls litorals estan connectats amb l'aqüífer i en depenen. El delta del Llobregat és el segon delta en extensió de Catalunya i conserva un dels aiguamolls més importants del país.

Durant molts segles, fou una terra inhòspita, amb un poblament precari i dispers sotmès a les dures condicions del territori. A partir del segle XV el territori és ocupat de forma contínua: l'agricultura de secà, primer, i la de regadiu, després, seran les activitats econòmiques dominants fins que al llarg del segle XX deixaran pas a la indústria i, finalment, a les activitats terciàries.



El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Les diferents etapes han deixat empremta sobre el territori, que s’ha convertit en un mosaic de paisatges: espais naturals, conreus, zones urbanes, industrials i de serveis, xarxa viària i ferroviària, i infraestructures com el Port i l’Aeroport. El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles. El marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles
.
Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat

16 - Parc lúdic fluvial del Prat de Llobregat

El Parc Lúdic Fluvial és la porta d’accés al riu Llobregat des del municipi del Prat de Llobregat. El parc, de 6,7 hectàrees, consta d’un sistema de recorreguts i d’un passeig fluvial de 1,8 km paral·lel al riu Llobregat amb zones d’estada associades, així com d’una gran varietat de jocs distribuïts a l’albereda central. Es defineixen zones d’intensitat d’ús com serien l’entorn de la Torre Mirador o la plaça dels Umbracles. Aquesta última singularitza l’accés principal al riu Llobregat des del Prat de Llobregat.



És important remarcar que el parc connecta l’espai fluvial del Prat i Sant Boi, situat aigües amunt, amb els espais naturals del Delta del Llobregat situats aigües avall, permetent així un llarg i agradable passeig a peu o en bici pel marge dret del riu fins a les platges metropolitanes.

Les accions ambientals dutes a terme han permès la naturalització de l’espai i l’augment del seu valor mediambiental. S’han sembrat i plantat espècies característiques d’aquesta zona del riu i de baix manteniment, que serviran com a base per a noves comunitats de vegetació i fauna associada. Per un altre banda, s’ha instal·lat un sistema de drenatge sostenible que redueix les necessitats hídriques del parc.

Cal destacar també que al parc hi ha un mirador situat sobre una torre de descàrrega del tub de Salmorres que es troba obert al públic i que ofereix importants vistes panoràmiques del propi parc, el riu i el municipi.

Veure ubicació - Mapa Interactiu

Información de Parc Riu Llobregat