Filipines Nord

Les Filipines Nord forma part de l'antiga maresma de les Filipines. La carretera C31 va partir aquesta maresma en dues zones, les "Filipines Nord" (zona humida situada al nord de la C31) i El Remolar-Filipines .

Aquest espai s'ha vist molt afectat pel desviament i condicionament de diferents infraestructures viàries, associades a les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat. Amb la revisió de l'inventari, s'ha reduït la zona humida inicialment inclosa, excloent-ne les zones ocupades per noves infraestructures.

La vegetació d'aquest espai està formada per diverses comunitats característiques de zones aigualoses: jonqueres, prats humits, salicornars, canyissars i canyars. Hi ha taques més localitzades de salicornar dominat per cirialera fruticosa (Sarcocornia fruticosa) i herbeis de salats (Suaeda maritima) i (Suaeda fruticosa).

Un altre ambient destacable són els canals d’aigua i les basses d’inundació permanent. Alguns d’aquests canals conservaven les aigües relativament netes, per la qual cosa eren una reserva per a algunes espècies més exigents en la qualitat de les aigües. És en aquestes zones on es va localitzar l’espargani comú (Sparganium erectum), que tenia aquí l’única localitat en tot el delta del Llobregat. Després de les obres abans esmentades, cal estudiar l'estat d'aquesta espècie a la zona. També s'hi havia citat espècies com la carofícia Chara vulgaris, les poligonàcies Polygonium amphibium i Polygonium salicifolium, el lliri groc (Iris pseudacorus), la llentia d’aigua (Lemna minor) i la boga.

Pel que fa a la fauna, l'espai era una important zona d’alimentació de l’agró roig (Ardea purpurea) i l’arpella (Circus aeruginosus).

Aquest espai s'ha vist molt afectat per la construcció de noves infraestructures viàries, tal com s'ha comentat anteriorment. L'espai també és objecte d’abocaments incontrolats.

Usos

• Regadiu i usos agrícoles

Alteracions hidrològiques

• Alteració de la circulació de l’aigua
• Dragats i actuacions a la llera i marges
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig
• Abocament de runes i residus inerts
• Colmatació induïda (aportació de terres i altres materials)
• Dessecació per obres de drenatge

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
• Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Sobrefreqüentació antròpica
• Abocaments de residus, runes, etc.
• Proximitat autopista/autovia/carretera
• Proximitat aeroport
• Tales forestals i neteges de vegetació de ribera
• Alteracions directes a la vegetació no determinats

Estat de conservació observat

• Molt deficient

Valoració

Zona d'aiguamolls molt afectada per l'ampliació de l'aeroport i les infraestructures associades.

Particularitats ecològiques i biològiques

• Elevada diversitat biològica i representativitat
• Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
• Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
• Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals

Figures de protecció

• Xarxa Natura 2000

Info: Gencat

Ver más

Zones Humides a Viladecans

Viladecans i el delta del Llobregat conserva una de les zones humides més importants del litoral català. A les zones humides viuen de forma temporal o permenent una gran varietat d'espècies de fauna i flora.

Zones humides a Viladecans:

• Riera de Sant Climent
• Estany del Remolar-Filipines
• Els Reguerons
• Filipines Nord
• LLacunes de Can Dimoni
• Estany de la Muntra
• Balsa de Laminació Parc de la Marina

 

L’evolució dels usos del sòl al delta del Llobregat :1920-2011

En 100 anys es produeix la transformació absoluta del delta i l’arribada de tot tipus d’usos. Es trenca l’equilibri natural entre l’activitat humana, bàsicament agrícola en el marge dret, i de tipus més industrial en el marge esquerra.

Les zones humides són ecosistemes fràgils i escassos de la Terra

Info: glseobarcelona

Ver más

Llacunes de Can Dimoni

Les llacunes de Can Dimoni són tres basses d’origen artificial, producte d’un antiga activitat extractiva. En total ocupen 4,90 Ha. Es localitzen enmig d‘una zona d’horta, força transformada pel pas de diverses infraestructures i l’aparició d’alguns tallers i petites indústries als darrers anys.

La zona disposa d’un itinerari amb aguait, zona de pic-nic, aparcament amb serveis i petita caseta d’informació. S’utilitza com a espai per a l’educació ambiental, sobretot d’escolars.

La llacuna gran és la més visitada i es troba en un pitjor estat de conservació, degut a la sobrefreqüentació i als usos ramaders. Té un cinyell helofític perimetral de canyissar i boga. 

Les dues basses petites, situades al sud, es troben gairebé unides. L'accés a aquesta zona sol estar tancat mitjançant una barrera-observatori de fusta. Les basses tenen un cinyell helofític format per canyissar i bogues, i al seu entorn hi ha canyars, herbassars humits i jonqueres. Són també un punt de cria del cabusset i el martinet menut i un important dormidor d’ardèides.

Pel que fa a la fauna, s’hi ha citat nidificació d’espècies com el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), la polla d’aigua (Gallinula chloropus) i rapinyaires nocturnes com l'òliba (Tyto alba) o el mussol (Athene noctua).

La zona experimenta diversos impactes derivats de la sobrefreqüentació (deixalles, abocaments de runes, alliberament d’espècies exòtiques -tortugues de florida, etc.-), caça i pesca furtives, cremes de vegetació, etc. Les aigües presenten un grau d’eutrofització elevat i estan sotmeses a risc de contaminació i a la sobreexplotació dels aqüífers. El sistema canalitzat de drenatge d’aigües Bonyidor-Fonollar-Riera Roja passa pel límit est d’aquest espai.

Usos

Lleure i esports

Pesca i/o piscifactoria

Ramaderia

Educació ambiental

Regadiu i usos agrícoles

Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

Abocament de runes i residus inerts

Alteració de la circulació de l’aigua

Colmatació natural

Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

Presència d’espècies animals exòtiques

Sobrefreqüentació antròpica

Proximitat autopista/autovia/carretera

Extensió camps i plantacions

Captacions i abocaments

Captacions d'aigua en un radi de 100 m

Estat de conservació observat

Mediocre

Valoració

Conjunt de tres basses –dues de les quals pràcticament unides- resultat d’una antiga extracció d’àrids, naturalitzades com a zona humida. S’hi realitzen activitats d’educació ambiental i tenen interès sobretot pel seu valor pedagògic.

Particularitats ecològiques i biològiques

Important zona de refugi i hivernada d’ocells.

Info: Gencat

Ver más

Els Reguerons

Els Reguerons són una zona de prats humits i jonqueres que formen part de la Zona d’especial protecció per als ocells (ZEPA) del delta del Llobregat. El seu àmbit territorial és de gairebé 29 hectàrees. La zona humida aquí considerada, tanmateix, abasta una superfície lleugerament menor, ja que se n’han exclòs alguns sectors de la ZEPA que són destinats a agricultura.

Els Reguerons - Foto: poblescatalunya.com

Als Reguerons dominen, pel que fa a la vegetació, les jonqueres -amb Juncus acutus i crassifolis- i herbassars humits. Hi ha també una extensa zona de canyissar inundat i una llacuna en forma de "U", amb un canyissar i bogar que van reduint progressivament la làmina d'aigua.

En aquest espai s'observa amb regularitat l’arpella (Circus aeroginosus). Igualment, és una àrea de cria del martinet menut (Ixobrychus minutus) i d'alimentació de l'agró roig (Ardea purpurea). A l'hivern, l'espai esdevé un punt de concentració de fredelugues (Vanellus vanellus).

Els Reguerons es localitzen enmig d’una zona de conreus d’horta. Hi ha 3 captacions d'aigua dins l'espai (segons informació facilitada per l'ACA) i d'altres en un radi inferior a 100 m. L'espai rep aigua de diversos canals de reg, per la qual cosa està força eutrofitzat. La presència de ramats d’ovelles, si bé ajuda a mantenir oberta la vegetació, contribueix a augmentar l’eutrofització del medi. L'espai és objecte periòdicament d’alguns abocaments incontrolats. També és zona de passeig i lleure d'alguns veïns, molts d'ells propietaris de gossos. Es produeixen petites ocupacions per conreus als sectors més periferics. La proximitat de l'aeroport genera un impacte sonor important, com a la resta d'espais del Delta.

Aquest espai pertany a l’anomenat Eix Verd Remolar-Filipines-Reguerons.

Usos

• Lleure i esports
• Ramaderia
• Regadiu i usos agrícoles
• Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

• Colmatació natural
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Terbolesa de l’aigua
• Abocaments deixalles sòlides
• Eutrofització

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Extensió camps i plantacions
• Alteracions directes a la vegetació no determinats

Captacions i abocaments

• Captacions d'aigua en un radi de 100 m
• Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

• Bo

Valoració

Zona de mulladius, amb herbassars, jonqueres i canyissars, d'interès pels seus hàbitats i la seva fauna, especialment d'ocells.

Particularitats ecològiques i biològiques

• Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
• Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
• Important zona de refugi i hivernada d’ocells
• Elevada diversitat biològica i representativitat
• Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
• Zones importants per a la conservació d’espècies de fauna de l’annex de la Llei 22/2003, de protecció dels animals

Figures de protecció

• Xarxa Natura 2000

Info: Gencat

Ver más

Estany del Remolar-Filipines

L’estany del Remolar i les maresmes de les Filipines constitueixen una de les principals zones humides del Delta del Llobregat. Anteriorment formava part d'aquesta zona humida el sector conegut com a Pas de les Vaques, destruït com a conseqüència de les obres d'ampliació de l'aeroport del Prat.

Estany del Remolar - Foto: Viladecans.cat

L’estany del Remolar data del segle XI i era una antiga desembocadura o gola del riu Llobregat. El Braç de la Vidala, també situat dins d'aquest espai, és un braç de l’estany del Remolar, que ja apareix en alguns mapes del segle XIX i que va ser ampliat, entre els anys 50 i 60, mitjançant el buidatge del terreny. Avui dia aquest nou braç es troba del tot naturalitzat, però el seu estat de conservació es ressenteix de l’entrada d’aigua eutrofitzada, provinent dels regadius.

La vegetació de l'espai és formada sobretot per jonqueres, prats humits i salicornars arbustius i herbacis, així com per fragments de tamarigars i pinedes litorals. Als marges del Remolar i la Vidala apareixen també canyissars i canyars.

Pel que fa a la flora, s’hi ha citat espècies com el jonc bord (Triglochin maritima), la gencianàcia (Centaurium spicatum), la ranunculàcia (Ranunculus peltatu)s, la gramínia (Crypsis aculeata), la poligonàcia (Polygonium salicifolium), algunes orquídees, com Ophrys speculum i Serapias parviflora, i algunes caròfites, com Chara aspera, Tolypella glomerata i Tolypella hispanica. També destaquen espècies com el narcís serotí (Narcissus serotinus) i el lliri groc (Iris pseudacorus).

Maresme de les Filipines - Foto: NaturaScape

Pel que fa als ocells, destaca la presència d'importants poblacions d'anàtides i limícoles a l'hivern, així com d'espècies com la boscarla mostaxuda (Acrocephalus melanopogon) i el cabusset (Tachybaptus ruficollis). Destaquen les colònies reproductores de bec d’alena (Himantopus himantopus), d'importància internacional. També s’hi ha vist criant, per exemple, el rascló (Rallus aquaticus), el rascletó (Porzana parva), l’arpella (Circus aeruginosus) i l’agró roig (Ardea purpurea). A les aigües s'ha citat la presència d’anguiles (Anguilla anguilla), peixos eurihalins i tortugues de rierol (Mauremys leprosa), així com de l’amenaçat fartet (Aphanius iberus). 

Aquesta zona humida havia arribat a ser un espai fortament degradat, on es realitzaven nombrosos abocaments industrials i domèstics no depurats. Actualment, malgrat que es mantenen nivells elevats d’eutrofització, l’aigua ha experimentat una certa millora, sobretot el cos central de l’estany, el Remolar. El braç de la Vidala, en canvi, segueix essent clarament eutròfic, ja que rep les aigües del sistema Bonyidor-Fonollar-Riera Roja.

La millora de la qualitat de l’aigua i una gestió adequada estan facilitant la recuperació dels sistemes naturals. Entre les mesures adoptades es pot destacar la introducció de cavalls camarguesos, que pasturen les maresmes de les Filipines per aclarir les masses de canyissar i pemetre la recuperació d’espècies de flora. Els darrers anys, l’espai s'ha vist molt afectat per les obres d'ampliació de l'aeroport i la construcció de noves infraestructures, que han eliminat el sector conegut com a Pas de les Vaques i han alterat gran part de la zona humida "Filipines Nord", situada al nord. Cal fer esment també, de la presència d’espigons a la desembocadura del Remolar. L'espai formava part del corredor verd Remolar-Filipines-Reguerons, avui destruït i fragmentat.

Usos

• Usos paisatgístics
• Educació ambiental
• Lleure i esports
• Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

• Alteració de la circulació de l’aigua
• Dragats i actuacions a la llera i marges
• Colmatació natural
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig 

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
• Terbolesa de l’aigua
• Salinització per intrusió marina
• Eutrofització
• Abocaments deixalles sòlides

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Presència d’espècies animals exòtiques
• Sobrefreqüentació antròpica
• Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
• Abocaments de residus, runes, etc.
• Proximitat autopista/autovia/carretera
• Proximitat aeroport

Captacions i abocaments

• Captacions d'aigua en un radi de 100 m
• Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

• Mediocre

Valoració

Zona humida molt diversa, formada per maresmes, aiguamolls, estanys litorals, etc. L'antic sector del Pas de les Vaques s'ha destruït com a conseqüència de l'amplació de l'aeroport.

Particularitats ecològiques i biològiques

• Zona de biòtop-pont entre grans zones humides
• Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
• Important zona de refugi i hivernada d’ocells
• Elevada diversitat biològica i representativitat
• Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats
• Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats
• Nidificació d’aus de l’annex I de la Directiva d’aus

Figures de protecció

• Reserva natural parcial Zona perifèrica de protecció de la Reserva natural 
• Reserva natural parcial Reserva Natural Parcial de Remolar-Filipines
• Xarxa Natura 2000 ES0000146 Delta del Llobregat LIC/ZEPA
• Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat parcial de Remolar-Filipines

Gestió d'espècies

• Aphanius iberus

Aphanius iberus - Fartet - Foto: Wikipedia

Info: gencat
gencat

Ver más

Riera de Sant Climent

La riera de Sant Climent és una riera litoral molt transformada hidrològicament. Tot i tractar-se d’una riera, el buidatge que es va fer del terreny a principis dels anys 90, des de la carretera C31 (autovia de Castelldefels) fins al mar, la va convertir més en un canal d’aigües lèntiques, que no en una riera. El material extret de la riera per fer-ne el buidatge es va abocar en uns terrenys del marge dret, alterant-ne totalment la vegetació. Aquests terrenys es troben ara més d’un metre per sobre la cota inicial i han esdevingut un canyissar sec.

Desembocadura de la riera de Sant Climent Foto: ichn.iec.cat

Les vores del canal estan colonitzades per canyars, canyissars i alguns tamarius. Als fons s'hi havia citat herbassars submergits de fanerògames d’aigua dolça i poblaments de carofícies. Algunes espècies destacables citades són els hidròfits Potamogeton pectinatus i Zannichelia palustris. L'eutrofització creixent de l'espai podria haver comportat la desaparició d'aquestes comunitats i espècies.

Pel que fa a la fauna, l'aspecte més remarcable és la presència habitual a l'espai d'importants poblacions d'anàtides. S'hi ha comprovat també la presència d'espècies interessants d'ocells, com el martinet menut (Ixobrychus minutus) i el balquer (Acrocephalus arundinaceus), a més de diverses espècies de peixos, com el llobarro (Dicentrarchus labrax).

Entre els impactes cal destacar l'eutrofització i contaminació de les aigües, els efectes derivats de la proximitat de diverses infraestructures (aeroport i carretera C31) i els rebliments de terres. 

Usos

• Educació ambiental
• Lleure i esports
• Regadiu i usos agrícoles
• Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

• Alteració de la circulació de l’aigua
• Dragats i actuacions a la llera i marges
• Abocament de runes i residus inerts
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
• Terbolesa de l’aigua
• Salinització per intrusió marina
• Eutrofització
• Vessament d’aigües urbanes
• Vessaments aigües residuals industrials, residus tòxics, carburants i lubrificants d’embarcacions a motor

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
• Abocaments de residus, runes, etc.
• Proximitat autopista/autovia/carretera
• Proximitat aeroport
• Alteracions directes a la vegetació no determinats
• Sobrefreqüentació antròpica
• Tales forestals i neteges de vegetació de ribera

Captacions i abocaments

• Captacions d'aigua en un radi de 100 m
• Captacions d'aigua dins la zona humida

Estat de conservació observat

Molt deficient

Valoració

Riera litoral molt transformada per les activitats humanes, que l’han convertida en un ample canal d’aigües encalmades.

Particularitats ecològiques i biològiques

• Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza
• Elevada diversitat biològica i representativitat
• Important zona de refugi i hivernada d’ocells
• Presència d’hàbitats naturals de l’annex I de la Directiva Hàbitats

Figures de protecció

• Reserva natural parcial Zona perifèrica de protecció de la Reserva natural 
• Xarxa Natura 2000 ES0000146 Delta del Llobregat LIC/ZEPA
• Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat

Gestió d'espècies

• Aphanius iberus

Aphanius iberus - Fartet - Foto: Wikipedia

Info: gencat

Ver más

Estany de la Murtra

L’estany de la Murtra és una antiga llacuna, que té actualment l'aspecte d'una riera canalitzada entre conreus. Aquest espai natural està situat al costat de la pineda litoral i els camps de cultiu de Gavà i Viladecans

Es tracta d’una de les zones humides del Delta del Llobregat més castigades, tant per la proximitat i efectes de diverses infraestructures com per l'alteració dels fluxos hídrics. Diverses comportes en regulen el nivell d’aigua i l’aïllen del mar. A més, constitueix la via de desguàs dels canals de reg de Viladecans i Gavà, ús aquest que ja s’esmenta en documents de l’edat mitjana.

Foto de elbaix.cat

Pel que fa a la fauna, a l’estany de la Murtra s’hi han citat espècies com el blauet (Alcedo atthis), el martinet menut (Ixobrychus minutus), el morell de cap roig (Aythya ferina), la forja, l’ànec porró o les tortugues aquàtiques i altres espècies, com ara peixos, invertebrats aquàtics. La vegetació de l'espai es redueix a una estreta franja de canyars, degut a l'expansió dels conreus.

També és un espai destacat per a la fauna, especialment per a les aus aquàtiques, en trobar-se en l’equador de la ruta migratòria entre el nord d’Europa i Àfrica. Algunes espècies nidificants són la forja, l’ànec porró o les tortugues aquàtiques i altres espècies, com ara peixos i invertebrats aquàtics.

Aquesta zona humida té una superfície d’unes 22 hectàrees. Al límit sud de l'espai transcorre la C-31 (autovia de Castelldefels) i al seu extrem SE es troba l’Estació depuradora d’aigües residuals de les poblacions de Gavà i Viladecans, així com diverses indústries. La qualitat de l’aigua es veu afectada molt negativament pels abocaments de l'EDAR de Gavà i Viladecans, fins a tal punt que el tram final de l'espai té l'aspecte d'una claveguera a l'aire lliure. El potencial ecològic de l’espai també es veu alterat per les infrastructures de l'entorn (soroll, efecte barrera, etc.) i pels abocaments d'aigües d'ús agrícola i industrial.

Aquesta zona humida està inclosa dins l'espai del PEIN Delta del Llobregat" i dins l'espai de la Xarxa Natura 2000.

Foto de Wikimedia: pere prlpz

Usos

• Lleure i esports
• Regadiu i usos agrícoles
• Gestió com a zona humida

Alteracions hidrològiques

• Alteració de la circulació de l’aigua
• Dragats i actuacions a la llera i marges
• Variacions dràstiques del nivell d’aigua per derivacions, extraccions i bombeig

Alteracions de la qualitat de l'aigua

• Aportacions d’aigua de riu/drenatges de mala qualitat
• Entrades d’aigua de depuradores Terbolesa de l’aigua
• Abocaments deixalles sòlides
• Eutrofització Vessament d’aigües urbanes
• Vessaments aigües residuals industrials, residus tòxics, carburants i lubrificants d’embarcacions a motor

Alteracions sobre la flora i la fauna

• Proximitat nucli urbà (soroll, cont.lumínica,etc)
• Abocaments de residus, runes, etc.
• Proximitat autopista/autovia/carretera
• Proximitat aeroport
• Presència d’espècies animals exòtiques
• Alteracions directes a la vegetació no determinats
• Sobrefreqüentació antròpica
• Tales forestals i neteges de vegetació de ribera
• Extensió camps i plantacions

Captacions i abocaments

• Captacions d'aigua en un radi de 100 m
• Abocaments d'EDAR en un radi de 100 m

DIAGNOSI

• Estat ecològic (ECELS/QAELS)
• Estat ecològic: Deficient
• ECELS: IV Deficient 30
• QAELS: III Mediocre

Estat de conservació observat

• Molt deficient

Valoració

Antiga llacuna litoral molt transformada, convertida en una riera. L'expansió dels conreus, la greu contaminació de l'aigua i les alteracions hidrològiques afecten molt negativament l'espai E.4. Particularitats ecològiques i biològiques

Especial interès per la seva aportació a la diversificació dels sistemes naturals de la conca o l’àrea geogràfica on es localitza Important zona de refugi i hivernada d’ocells Presència d’espècies de flora i fauna dels annexos II i IV de la Directiva Hàbitats

RÈGIM DE PROTECCIÓ I GESTIÓ

• Xarxa Natura 2000 - LIC/ZEPA - ES0000146 - Delta del Llobregat
• Pla d’espais d’interès natural (PEIN) DLL Delta del Llobregat

Info: Gencat

Ver más

Contaminantes Atmosféricos

El proceso comienza con la emisión al aire de una determinada cantidad de contaminantes a la atmósfera, la concentración de cada contaminante se conoce como nivel de inmisión. Una vez en la atmósfera los contaminantes permanecen un cierto tiempo, conocido como tiempo de residencia. Este tiempo de permanencia está relacionado con su reactividad química, capacidad de dispersión y la limpieza atmosférica, que realiza la lluvia.

La última fase de la contaminación atmosférica incluye los efectos de los contaminantes sobre los seres vivos, infraestructuras y atmósfera.  Por tanto, para minimizar la contaminación atmosférica es necesario controlar las emisiones atmosféricas (nivel de emisión) y el control y la vigilancia de los contaminantes en el aire en los diferentes de control. Se debe tener en cuenta que los focos de emisión e inmisión pueden variar debido al proceso de transporte y dispersión en la atmósfera.

Principales contaminantes

Un contaminante  es toda sustancia ajena a la composició de la atmósfera que permanece durante un cierto tiempo y todas las sustancias que conforman la atmósfera pero se presentan en concentraciones superiores a las naturales.

Algunos de los contaminantes en el aire:

• Partículas: según el tamaño, son sedimentables (> 30 micras), partículas en suspensión ( <30 micras), partículas respirables (<10 micras), o humos (<1 micras).
• Compuestos de azufre: SO2, H2S, H2SO4 mercaptanos, sulfuros
• Compuestos de nitrógeno: NO, NO2, NOx, NH3
• Compuestos de carbono : CO, CO2, CH4, HCT
• Halógenos y compuestos halogenados: Cl2, HCl, HF, CFC
• Oxidantes fotoquímicos: O3, peróxidos, aldehídos Según su origen se pueden clasificar en:
• Primarios: Procedentes directamente de las fuentes de emisión
• Secundarios: Originados en la atmósfera a partir de diferentes procesos y reacciones de los contaminantes primarios.

SO2 (dióxido de azufre)

Características

• Gas incoloro y de olor fuerte y sofocante
• En una atmósfera húmeda se transforma en ácido sulfúrico y causa la deposición ácida
• A partir de concentraciones> 0.1 ppm se produce una importante reducción de la visibilidad

Fuentes emisoras antropogénicas

• Refinerías de petróleo
• Transporte: principalmente vehículos de gasóleo
• Centrales térmicas
• Combustión de carburantes: líquidos y sólidos
• Cimenteres

NO2 (dióxido de nitrógeno)

Características

• Gas de color de amarronado y de olor irritante
• Tóxico en altas concentraciones
• Interviene en la formación de la niebla fotoquímica

Fuentes emisoras antropogénicas

• Transporte
• Centrales térmicas
• Combustión de carburantes: gas natural, líquidos y sólidos
• Incineradores
• Cimenteres
• Fábricas de vidrio
• Refinerías

O3 (ozono)

Características

• Gas incoloro y de olor agradable
• Muy oxidante e irritante

Fuentes emisoras antropogénicas

• Es un contaminante secundario, es decir, no es emitido por ningún foco
• De origen fotoquímico, es decir, se forma por la acción de la luz solar y en presencia de óxidos de nitrógeno e hidrocarburos

H2S (sulfuro de hidrógeno)

Características

• Gas incoloro y con fuerte olor (olor a huevos podridos)
• Límite olfativo muy bajo (a partir de 2 ppb)
• Tóxico en altas concentraciones y exposiciones cortas de tiempo

Fuentes emisoras antropogénicas

• Fabricación de pasta de papel
• Refinerías
• CURTITS Industria
• Depuradoras de aguas residuales

CO (monóxido de carbono)

Características

• Gas inodoro e incoloro
• Tóxico en altas concentraciones y exposiciones cortas de tiempo
• Gran indicador del tráfico

Fuentes emisoras antropogénicas

• Transporte: principalmente vehículos de gasolina
• Centrales térmicas
• Combustión de carburantes: gas natural, líquidos y sólidos
• Incineradores
• Cremaciones agrícolas
• Refinerías
• Cimenteres
• Fábricas de vidrio y de cerámica
• Transporte: principalmente vehículos de gasolina
• Centrales térmicas
• Combustión de carburantes: gas natural, líquidos y sólidos
• Incineradores
• Cremaciones agrícolas
• Refinerías
• Cimenteres
• Fábricas de vidrio y de cerámica

Particulat material

Características

• Partículas sólidas y / o líquidas que entran a la atmósfera procedentes de fuentes naturales y antropogénicas.
• PM10 fracción de la materia particulada en suspensión que pasa a través de un cabezal selectivo de tamaño con una eficiencia de corte del 50% para un diámetro aerodinámico de 10 micras.
• PM2.5: fracción de la materia particulada en suspensión que pasa a través de un cabezal selectivo de tamaño con una eficiencia de corte del 50% para un diámetro aerodinámico de 2.5 micras.

Fuentes emisoras antropogénicas

• Tráfico
• Fuentes estacionarias de combustión: calefacción doméstica, industria, incineración de residuos industriales y urbanos y centrales térmicas de combustibles fósiles.
• Construcción, canteras y minería.
• Cimenteres
• Industria cerámica
• Foneries
• Fuegos forestales y agrícolas
• Agricultura

Metalls (Ni, Cd, As, Pb)

Características

Se determina el Níquel (Ni), Cadmio (Cd) Arsénico (As) y Plomo (Pb) presentes en la fracción PM10 del material particulado.

1- Plomo: es un elemento de alta densidad, flexible y maleable. Presenta un gran número de aplicaciones industriales, tanto en su forma elemental como sus compuestos y aleaciones.

2- Níquel: es un elemento muy abundante en el núcleo de la Tierra pero menos abundante en la corteza terrestre. Presenta un gran número de aplicaciones industriales.

3- Cadmio: es un elemento poco abundante en la corteza terrestre. Se presenta asociado principalmente con zinc, plomo y cobre y se produce principalmente como subproducto de la industria del zinc.

4- Arsénico: presenta una gran variedad de compuestos inorgánicos y orgánicos.

Fuentes emisoras antropogénicas

1 - Plomo

• Minería
• Fundición, producción, uso, reciclaje y eliminación de productos con plomo.
• Quema de madera y combustibles fósiles.

2- Níquel

• Combustión
• Operaciones metalúrgicas a alta temperatura.
• Operaciones de producción de níquel primario.

3- Cadmio

• Combustión
• Procesos de producción de zinc, cobre y plomo.
• Restos de incineración.
• Producción de hierro y acero.

4- Arsénico

• Tráfico y otras fuente móviles.
• Producción de energía.
• Calefacción doméstica.

Benceno

Características

Es un hidrocarburo aromático, de fórmula molecular C6H6. Es un líquido incoloro a temperatura ambiente. Es un compuesto orgánico volátil.

Fuentes emisoras antropogénicas

• Tráfico y otras fuente móviles.
• Producción de energía.
• Calefacción doméstica.

Cl2 (cloro)

Características

• Gas de color amarillo-verdoso y de olor sofocante
• Tóxico en altas concentraciones

Fuentes emisoras antropogénicas

• Petroquímicas
• Industria química

HCl (cloruro de hidrógeno)

Características

• Incoloro Gas d'olor intensa i Irritante

Fuentes emisoras antropogénicas

• Petroquímicas
• Industria química
• Procesos de limpieza y decapado de metales
• Incineradores

Hidrocarburos Aromáticos Policíclicos

Características

Constituyen un grupo de compuestos que se caracterizan por tener dos o más anillos aromáticos formados íntegramente por carbono e hidrógeno. Las propiedades fisicoquímicas varían considerablemente y dependen de cada compuesto en concreto.Algún son semivolàtis lo que hace que se distribuyan entre el aire, el agua y el suelo siguiendo fenómenos de deposición y revolatilització.

Fuentes emisoras antropogénicas

• Industriales: procesos de fundición, producción de aluminio primario y conservación de la madera.
• Domésticas: asociada a combustibles fósiles (madera y carbón).
• Tráfico.
• Agricultura.

Fuente: gencat

Ver más

La Calidad del Aire en Viladecans

O3 (µg/m³) - Viladecans

Se trata de un gas incoloro que se crea a través de reacciones fotoquímicas entre óxidos de nitrógeno (NOx) y compuestos orgánicos volátiles (COV) derivados de fuentes como la quema de combustible. 

Puede encontrarse en la zona más baja de la atmósfera, ya que proviene de emisiones naturales de COA, NO* y OC, así como del ozono estratífico descendente. Esto se convierte en un problema, puesto que el ozono, en concentración suficiente, puede provocar daños en la salud humana (a partir de unos 150 microgramos por metro cúbico) o en la vegetación (a partir de 30 ppb (partes por billón anglosajón, o millardo) y contribuye a generar un calentamiento en la superficie de la Tierra. 

El conjunto del ozono, NOx y COV forma una neblina visible en zonas muy contaminadas, denominada smog fotoquímico de verano, ya que, en el hemisferio norte, ocurre generalmente entre los meses de agosto y septiembre.

SO2 (µg/m³) - Viladecans

El dióxido de azufre es un gas irritante y tóxico. Afecta sobre todo las mucosidades y los pulmones provocando ataques de tos. Si bien éste es absorbido principalmente por el sistema nasal, la exposición de altas concentraciones por cortos períodos de tiempo puede irritar el tracto respiratorio, causar bronquitis y congestionar los conductos bronquiales de los asmáticos. La concentración máxima permitida en los lugares de trabajo es de 2 ppm.

El valor IDLH (Peligroso Para la Vida)

• Valor letal 100 ppm (262mg/m³)
• Umbral de olor 0,5 ppm (1 mg/m³) (es detectado por el olfato humano)

NO2 (µg/ m³) - Viladecans

El dióxido de nitrógeno es de color marrón-amarillento. Se forma como subproducto en los procesos de combustión a altas temperaturas, como en los vehículos motorizados y las plantas eléctricas. Por ello es un contaminante frecuente en zonas urbanas.

Es un gas tóxico, irritante y precursor de la formación de partículas de nitrato. Estas llevan a la producción de ácido y elevados niveles de PM-2.5 en el ambiente. Afecta principalmente al sistema respiratorio.

NO(µg/m³) - Viladecans

El óxido de nitrógeno es un gas incoloro y poco soluble en agua, presente en pequeñas cantidades en los mamíferos. Está también extendido por el aire siendo producido en automóviles y plantas de energía. 

Este gas en el aire puede convertirse, más tarde, en ácido nítrico produciendo así lluvia ácida. Además el NO y el NO₂ son en parte responsables del agujero de la capa de ozono. Su efecto para con la radiación solar es doble. Mientras en la baja atmósfera contribuyen al calentamiento global en la alta lo hacen al oscurecimiento global.

CO (mg/ m³) - Viladecans

El CO es el contaminante del aire más abundante y ampliamente distribuido de los que se encuentran en la capa inferior de la atmósfera, denominada troposfera.

Su principal origen natural es la oxidación del CH4 y, puesto que todo el metano de la atmósfera se produce por descomposición anaerobia de la materia orgánica, cabe afirmar que estos procesos constituyen una fuente natural de CO.

Los océanos constituyen la segunda gran fuente de CO atmosférico. Ya que las aguas superficiales están en contacto con la atmósfera, debería esperarse que contuviera en disolución CO absorbido por ella. Sin embargo, la cantidad de CO realmente disuelto que se halla en los océanos es de 10 a 40 veces superior a la esperada en base a esta absorción. Se cree que las algas y otras fuentes biológicas aportan cantidades sustanciales de CO a las aguas superficiales. Este CO se libera luego a la atmósfera.

C6H6(µg/m³) - Viladecans

Respirar niveles de benceno muy altos puede causar la muerte, mientras que niveles bajos pueden causar somnolencia, mareo y aceleración del latido del corazón o taquicardia. Comer o tomar altos niveles de benceno puede causar vómitos, irritación del estómago, mareo, somnolencia o convulsiones y, en último extremo, la muerte.

La exposición de larga duración al benceno se manifiesta en la sangre. El benceno produce efectos nocivos en la médula ósea y puede causar una disminución en el número de hematíes, lo que conduce a padecer anemia. El benceno también puede producir hemorragias y daños en el sistema inmunitario, aumentando así las posibilidades de contraer infecciones por inmunodepresión.

Los efectos nocivos del benceno aumentan con el consumo de bebidas alcohólicas.

Mesuras Anuales

	SO2(µg/m³)	CO(mg/m³)	NO(µg/m³)	NO2(µg/m³)	O3(µg/m³)	C6H6(µg/m³)
Enero	2,3	0,4	12,5	28,2	31,7	0,7
febrero	2	0,45	8,8	23,6	32,3	0,6
marzo	2,2	0,4	6,5	22,7	42,5	0,6
abril	2,7	0,2	4,9	18,2	69,6	0,6
mayo	2,5	0,2	4,0	17,3	67,7	0,6
junio	1,7	0,2	2,0	13,3	70,4	0,6
julio	1,6	0,2	2,1	11,7	66,4	0,6
agosto	1,2	0,2	2,0	11,2	64,1	0,6
septiembre
octubre
noviembre
diciembre
	2,0	0,3	5,3	18,3	55,6	0,6

Información Calidad Aire en ICQA

App Aire.Cat

Ver más